El Club Ciclista Pinxo Vallirana es va fundar l’any 2002, abans de la primera Pedalada Popular. Això no obstant, la pràctica del ciclisme a Vallirana és gairebé tan antiga com la mateixa bicicleta. Temps era temps s’utilitzava aquest estri com a mitjà de transport per anar a al lloc de treball, que era lluny de la residència habitual.

Això va portar que, ocasionalment, es disputes alguna prova esportiva coincidint amb les festes majors. En ser un esport individual, els aficionats locals de competició han estat inscrits en clubs de pobles veïns com Molins de Rei o Pallejà. Dels ciclistes de competició que ha donat Vallirana cal destacar-ne sobretot dos a nivell nacional, Àngel Noguera i Benet Vicente, aquest darrer encara en actiu.

El ciclisme com a esport a nivell popular va experimentar una forta pujada de practicants quan, a l’inici de la dècada dels setanta, quan una entitat d’estalvi regalava una bicicleta en fer una aportació de diners. Molts infants, tot i que també els adults, van descobrir aquesta pràctica lligada al concepte d’esport – salut, que començava a guanyar adeptes de manera paral·lela a l’esport de competició.

Em parlat fins ara del ciclisme, bàsicament de carretera.  Però també creixien els esports lligats a la natura. Algunes colles de valliranencs sortien els diumenges a gaudir de la muntanya en bicicleta. Als anys noranta ja eren molts aquests aficionats que, de manera mes o menys organitzada practicaven el ciclisme de muntanya per l’entorn local i dels pobles veïns.

L’augment de la pràctica del ciclisme a la muntanya va abocar a una colla d’entusiastes a voler compartir la seva afició amb altres veïns i, amb la col·laboració de l’Ajuntament, van organitzar a l’any 2003, la primera pedalada popular coincidint amb les festes de sant Mateu d’aquell any.

En aquella primera edició el circuit era bàsicament urbà i per a principiants. Però des d’aleshores aquesta prova ha experimentat un augment constant de participants així com de recorregut i de dificultat. Des de desena edició a l’any 2012, degut que, geològicament el nostre sol és bàsicament  càrstic, és anomenada amb el nom de La Kàrstica, nom que ha fet fortuna i amb el que és coneguda arreu del món de la bicicleta de muntanya del país, del que n’és un referent.

Les exigències formals i de responsabilitat per organitzar aquesta prova van conduir a que aquell grup d’amics s’hagués de constituir en una entitat esportiva per tenir suport institucional i econòmic. D’aquesta manera es va fer pales una duplicitat d’interessos, d’una banda el gaudir de l’esport en un entorn de natura i d’amistat, fet que queda explicitat en el lema del club, “esport natura i caliu”, i d’altra, la pràctica d’un esport que, tot i ser de lleure, necessita tenir una organització per les seves activitats, a més de tenir unes responsabilitats cobertes.

L’activitat més habitual ha estat sempre la de les sortides setmanals amb participants amb edats que van de menys de 20 anys a més de seixanta. A més de la pedalada anual, altres activitats regulars han estat i són la sortida nocturna d’estiu, vies verdes i participacions a pedalades en altres entorns, així com també col·laboracions amb iniciatives d’altres entitats.

El club només ha tingut tres presidents, el fundacional, Antoni Fernández Villegas, Miquel Vidal Martínez i l’actual Jose Luis Serra que ho és des de l’any 2016, cosa que denota la estabilitat del club. La creixent afició a aquest esport fa pensar que aquesta història, encara curta, té molts anys per endavant.